El frisament voluptuós de la marinada. Modernitat i tradició en la literatura de Caterina Albert (l’Escala, 1869-1966)
Xerrada sobre Caterina Albert amb motiu del 50è aniversari de la mort
Consorci per a la Normalització Lingüística de Cornellà de Llobregat
Consell de la Dona, 10 de maig del 2016
Resum
La xerrada es dedicarà, en primer lloc, a situar breument l’obra i la vida de l’autora. A continuació i, a partir de dos temes realment trencadors conreats per Albert —els maltractes i l’homosexualitat— mostrarà com l’autora no tan sols és una baula de la tradició literària europea, sinó que fins i tot s’hi avança i la fonamenta.
Caterina Albert, la novel.lista modernista per excel.lència, va néixer l’11 de setembre de 1869 a l’Escala. Com gairebé totes les noies de l’època va tenir una educació descurada i baliga-balaga; és pràcticament autodidacta. Ben aviat, però, a redós de la seva àvia, va començar a fer escultura, a dibuixar (el seu pare li va posar un professor) i a escriure (la seva mare feia versos). Era, d’altra banda, una gran lectora.
Encara que abans d’escriure, va dibuixar, als catorze anys havia escrit ja (tot i que no en la forma definitiva), per exemple, Parricidi , un dels contes de Drames rurals (1902).
Malgrat la llegenda de l’isolament a l’Escala, llegenda que ella mateixa va ajudar a bastir, es va fer càrrec de l’administració de les propietats quan va morir el seu pare. Tenia pis a Barcelona on, des que tenia quinze anys, feia estades i ho aprofitava per participar en activitats artístiques, acudir concerts, a òperes i a anar al cinema, art nou que l’entusiasmava. També va fer múltiples viatges per Europa.
La història de la seva llegenda arrenca el 1898 als Jocs Florals d’Olot. Hi va participar amb dues composicions que va presentar a pèl, sense pseudònim. Una era el poema Lo llibre nou , l’altra era l’agosarada obra de teatre La infanticida , monòleg en vers que descriu en primera persona la seducció, embaràs, la por al pare i a la societat, i l’esborronador infanticidi d’una molinera.
L’argument i cant de l’obra no ha d’estranyar si tenim en compte que Caterina Albert era una defensora a ultrança de la independència de l’art i de l’artista.
