Paraules de dona

Autoría: Bel Carrasco. (El Mundo)

La literatura ha estat, al llarg de la història, l’expressió artística menys inaccessible per a la dona. A diferència de la pintura o l’escultura, tot just requerix equipament. A més de la voluntat d’escriure i el talent per a fer-ho, només exigix una cosa tan simple com ploma i paper. Les dones de certa cultura han escrit en tot temps i lloc per a expressar les seues emocions i pensaments. Unes, com a teràpia íntima en les seues cartes o diaris; altres, amb desig d’arribar als altres a través de poemes i relats. La majoria de les seues obres a causa del antropocentrisme dominant van quedar atrapades en els llimbs d’oblit.

L’exposició Nosaltres, les escriptores. Valencianes en el temps representa un esforç per a exhumar els seus noms i posar-los en valor. Un treball d’autèntica arqueologia literària coordinat per les germanes Rosa i Manuela Roig i organitzada per FULL (Fundació paper Llibre i la Lectura) amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana, dins de les accions del Pla Valencià del llibre i la lectura. La mostra es va inaugurar dilluns passat, Dia de les Escriptores, al Centre Octubre i tindrà un caràcter itinerant per totes les localitats de la Comunitat Valenciana que la sol·liciten. En un total de dotze grans panells es reunixen els noms de 453 escriptores amb il·lustracions de la pròpia Manuela.

L’objectiu de la mostra es «visibilitzar les escriptores valencianes des de Sor Isabel de Villena fins l’actualitat», diuen les germanes Roig. «També dóna resposta a un dels objectius del Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura, que porten endavant l’administració valenciana i la Fundació FULL».

Perquè Sor Isabel de Villena com a punt de partida i referència? «Sor Isabel de Villena, hauria de ser un referent perquè com explica Albert Hauf, ‘si fora francesa o italiana seria una figura reconegudíssima, és l’escriptora més important del segle XV de tot l’Estat’. De fet, enguany l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’ha nomenada autora de l’any i està a punt d’acabar sense que la seua figura siga més coneguda a un nivell més popular».

Criteri inclusiu

Per a triar i classificar a les autores, les germanes Roig han seguit un criteri inclusiu, «amb voluntat de reunir el màxim possible d’escriptores de tot el territori i de totes les èpoques, perquè es poguera constatar d’una forma molt divulgativa la varietat i la riquesa de les nostres autores», assenyalen. «Vàrem decidir nomenar-les totes, o quasi totes, així ho hem fet. Estan les que escriuen en castellà, en valencià, o en llatí; les que només han publicat un llibre; les que fa anys que no publiquen; i les que han venut més de 18.000 exemplars o tenen vint milions de seguidors per tot el món; les que fan assaig, les que escriuen teatre, poesia, o contes breus; les més majors i les més jóvens. Totes, o quasi totes».

Mapa literari

La mostra es compon de dotze grans panells en els quals es registren un total de 453 noms al costat de la data de naixement i ciutat natal de cada autora entre les quals es destaquen 120. «Cada panell és una constatació que, pràcticament, en cada ciutat de tot el territori alguna dona ha escrit en algun moment de la nostra història. Perquè la vertebració del territori a través de la paraula de les dones és una de les claus de l’exposició», expliquen les germanes Roig.

«Les autores triades per encapçalar els 12 panells amb un dibuix que les identifique, representen diverses branques que han de configurar tot el mapa que volem generar. Un mapa que és alhora una reivindicació i una constatació. Les hem ubicades en cada mes per un fet concret. No obstant això, ni les autores triades, ni el lloc que ocupen són l’única opció. En tot cas, la justificació de la nostra tria s’ajusta als criteris que s’expliciten a continuació, i que concentren en 12 dones la varietat de gèneres, de llengües i d’excel·lència que les valencianes hem sabut crear al llarg del temps»

Tot i que les germanes Roig són de Sueca com Joan Fuster, el títol de l’exposició més que fusterià en pisaniano, «per allò de reproduir i actualitzar el Jo, Christine…, l’autoafirmació de Christine de Pisan, escriptora de finals del segle XIV, la primera autora que reclama per a les dones l’ús de la paraula, una formació, i el trencament del silenci. A més a més, com a escriptora, crec en la força dels pronoms, i si representen alhora una reivindicació i una autoafirmació, millor. En el títol apareixen concentrats els eixos de l’exposició: som un col·lectiu, som escriptores, que han escrit en este territori al llarg del temps».

Braç a braç

Les dos germanes Roig han preparat l’exposició braç a braç, treballant de forma complementària. «Manola, és a més a més, l’autora dels 12 dibuixos de les escriptores de capçalera», comenta Rosa. «Hem compilat i buscat les dos, i hem tingut ajuda. Molta. Diria que les casualitat, les coincidències i el treball s’han trobat per a fer possible un catàleg de 453 escriptores. Algunes persones ens han facilitat noms i informació per al catàleg, Pere Gantes, Vicent Ferri i Manolo Gil. Les investigadores ens han fet descobrir totes les autores amagades dels segles XVI al XVIII, Mª Àngeles Herrero, Verònica Zaragozà, Maria Lacueva, Ana López Navajas, Margarita Castells i Encarna Sant-Celoni. I Vicenta Llorca que ens ha ajudat a completar la informació».

Malgrat l’esforç realitzat, encara queda una ingent tasca per a completar la recuperació de les escriptores valencianes. «Molta, però fàcil si s’hi posa voluntat i mitjans», afirmen les germanes Roig. «Unes necessiten que investiguem les seues vides, d’altres necessiten ser editades, per primera vegada algunes, i reeditades d’altres. Algunes necessiten temps per a escriure. Se m’ocorre que l’obra de bona part de les autores de postguerra no es pot trobar -Beatriu Civera, Matilde Llòria, Maria Mulet- i les d’altres no es poden trobar. Les obres completes de poesia de Carmelina Sànchez-Cutillas, per exemple. Necessiten ser conegudes. Per tant, investigació, edició, promoció i divulgació i beques per a la creació. Fàcil», conclouen.

Autores destacades

El grapat d’autores destacades ho han sigut d’acord amb estos conceptes:

El cànon, la tradició indiscutible, amb, Sor Isabel de Villena, Amàlia Fenollosa, Carmelina Sánchez- Cutillas i Maria Beneyto, que a més a més representen, al nostre parer, valors o característiques que pertanyen a les escriptores valencianes. I en general a totes les dones «artistes» en el sentit més ample de la paraula. Conreen més d’un gènere, han estat invisibilitzades, han usat més d’una llengua als seus escrits, han sigut dones influents i ara mateix seguixen sense ocupar el lloc que els correspon.

La dilatada trajectòria literària i el compromís vital (amb la condició de les dones, amb la recuperació del valencià), amb Isabel Clara-Simó, Carme Miquel, Pepa Guardiola, Isabel Robles y Encarna Sant Celoni, que a més a més són el nostre referent més immediat, alhora que representen l’esforç per a introduir d’altres literatures en la nostra a través de la traducció, i l’intent de reflexionar críticament sobre l’obra literària.

La importància dels premis rebuts en l’actualitat, per aproximar-nos a les més joves, amb Carmen Amoraga, Anna Moner, Raquel Ricart, que, no obstant això, constituïxen una aportació fonamental al gènere narratiu des de vessants variades, i complementàries.